Allí vaig poder contemplar pobles amb prou d'encant que vull ensenyar-vos mitjançant aquesta notícia del blog.
Polop: Poble situat en l'interior de la comarca, als peus de la Serra d'Aitana.
Aquest poble sens dubte es el més interessant que he vist, a pesar del poc gust que han tingut al construïr moltíssimes urbanitzacions tant al poble com en la montanya.
El més bonic sens dubte es el encant dels carrers del poble antic, és a dir, la part alta del poble, ja que hi ha moltes cases d'arquitectura rural, però molt ben conservades.
Els seus carrers estrets, tortuosos i empinats, ens condueixen fins una plaça on es troba l'esglèsia, una mostra del barroc rural valencià molt interessant, ademés d'estar tota restaurada en bon gust, per a la meua opinió, llevant tot el lluït de cement que tindria i quedant al aire la pedra. El seu campanar sorprén degut a que es molt ample i té unes finestres on es troben les quatre campanes, molt estretes en proporció a l'amplària.
Dalt del tot està el castell medieval del qual no queda practicament res, ja que fou destruït per a fer el cementeri antic. El que més val la pena des del castell es veure les magnífiques vistes del paisatje, plagat per els hivernacles de nesprers.
Altea: Poble mariner junt a la costa del mar mediterrani.Val la pena veure'l degut a que conserva intacta la seua arquitectura de poble mariner (totes les cases blanques, ...). Passejant per els seus estrets i empinats carrers, a la part més alta trobem l'església parroquial neoclàssica, la qual no té cap aspecte a destacar.
També cal destacar l'edifici que es troba pegat al castell tant que als peus de l'esglèsia de l'Assumpció hi ha una reixa on es possaven els senyors del castell per a veure la missa. L'esglèsia de l'Assumpció es una esglèsia construïda els segles XVI i XVII, és a dir, és una mescla dels estils del renaixement i el barroc que es l'estil predominant, encara que algunes capelles laterals com ara la del Crist de la Bona Mort, ja són neoclàssiques.